Entradas populares

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguidors

dimarts, 5 de juliol de 2011

TOT ACABARÀ BÉ... SI ANÈS BÉ (EPÍLEG)




EPÍLEG







Uns dies més tard, en Jarvis i la Judy es van retrobar, però tots dos acompanyats de les seves noves parelles. Van començar una nova amistat, que era sortir per allà tots quatre junts, i de tant en tant aïllar-se un poc, com fan la majoria de les parelles, sobretot les acabades de formar.
Mentrestant, la Winnie estava veient per la televisió un episodi dels Simpson, i se li va ocórrer així el tema de la seva pròxima pel•lícula. Era l'episodi on la Marge denunciava el mal exemple per als nens de la sèrie de dibuixos animats “Rasca y Pica”, que tant veuen els seus fills. Arriba a fer manifestacions per a emanar la retirarda d'aquests dibuixos, o que simplement se suavitzin. Així ho va aconseguir. Però ves aquí que un dia es duu cap a Springfield l'estàtua del David d’en Miquel Àngel des de Florència (Itàlia), i les dones més conservadores de la ciutat es manifesten contra ella. Demanen ajuda a la Marge, però aquesta diu que l'estàtua és una obra d'art i es nega a secundar-les. Així, “Rasca y Pica” torna als seus arguments primitius, amb la consegüent recuperació en l'audiència televisiva, que estava molt malament després de la suavització en els seus continguts, i només ella i en Homer van ser gairebé els únics que van acudir a veure l'estàtua.
Un bon tema del que la Winnie traurà una bona pel•lícula de crítica social, estil “El gran carnaval” d’en Billy Wilder. És el que cal, va pensar, sobretot tenint en compte la conjuntura política del moment als Estats Units, amb el successor d’en Ronald Reagan a la Casa Blanca, el seu Vicepresident George Bush pare.
Uns anys després aquest senyor va ser derrotat pel demòcrata Bill Clinton, però això ja és una altra història. Només direm que la Winnie va sentir llavors que el país podia millorar, evolucionar, no ser tan modern en certes coses i tan antiquat estil Inquisició Espanyola i règim teocràtic iranià en unes altres. En això estaven d'acord amb ella tant la Judy com en Jarvis, la Valérie, en George, la Kathy, en Tommy...
La Kathy va continuar amb les seves actuacions de música rock on podia, i a poc a poc va anar ascendint en la fama, sense deixar de ser mai ella mateixa. No li agradava gens ni mica la metamorfosi de la majoria de les estrelles del rock, que passen de persones normals a éssers deïficats.
Tots els altres personatges d'aquesta història, tant els protagonistes com els que no ho són, van continuar amb les seves vides. Uns millor que no pas els altres.
No els donarem detalls, que serien massa obvis, per que la vida és com és.
I com és...?
No ho sabem. No som adivins ni tenim cap bola de vidre. A més, encara que els diguéssim la veritat, vostès s'imaginarien una altra cosa.





F I